EN EL CENTENARIO DE ALBERT CAMUS

Ahora que vivimos tiempos de totalitarismo camuflado, evocar la figura de Albert Camus nos parece necesario. En tiempos de confusión, un poco de firmeza resulta vital. Camus: escritor, filósofo, resistente anti-nazi.... pero sobre todo un hombre libre. Y ello sin olvidar que jamás abandonó a los exiliados republicanos españoles. Suya es la famosa cita: ...”Fue en España donde mi generación aprendió que uno puede tener razón y ser derrotado, golpeado, que la fuerza puede destruir el alma, y que hay veces que el coraje no obtiene recompensa. Esto es, sin duda, lo que explica que tanta gente, el mundo entero, siente el drama de España como una tragedia personal.”

Sí, Camus es nuestro. Radicalmente nuestro.

Premio Nóbel de Literatura en la década de los 50, sus obras mantienen la frescura de lo intemporal, de aquellos “grandes temas” que siempre están presentes en las sociedades: la libertad de pensamiento, la dignidad del ser humano por encima de abstracciones o “necesidades” políticas del momento, etc... Libros como “El hombre rebelde” “El extranjero” “La Peste” “El mito de Sísifo”, etc... dan una idea de su quehacer intelectual. Hostigado y denigrado por los guardianes del pensamiento, siempre mantuvo la firmeza de sus convicciones: luchador  libertario, opositor sin medias tintas frente a la barbarie del colonialismo o de cualquier otro régimen totalitario (por ejemplo el marxismo soviético, o el fascismo), Camus entra en la galería de los imprescindibles, de aquellos donde pensamiento y acto son uno.

El nostre estil.

La nostra Ordre Maçònica està integrada per Maçones i Maçons de totes les esferes i àmbits socials que han de ser sensibles en la defensa dels drets i llibertats de les persones (no anem més enllà) i enfortir els principis i valors de l'Estat democràtic de dret. I no hi ha una altra. No solament és el nostre desig, sinó també el nostre deure i el nostre dret. I encara més, la nostra carta de presentació a la Societat, el nostre principi i la nostra fi. Ho és tot. O hauria de ser tot.
L'Estat de Dret i la Democràcia estan en una cruïlla. L'hegemonia política i cultural d'un neoliberalisme populista, les polítiques de seguretat, vigilància i control dels Estats i el nou ordre social de la globalització actual estan posant en qüestió els pocs avanços aconseguits pels drets humans i de la democràcia, especialment en els països occidentals, en les últimes dècades. L'Estat de Dret s'està transformant de manera progressiva i subtil, en un Estat legal-guardià, en el qual la Política, amb majúscules, està cada vegada més injuriada i se li considera culpable de tot. Així, amagats darrere de la legalitat, els drets humans i la democràcia, augmenten les desigualtats, apareixen noves maneres d'exclusió, creix la repressió i el control i actuen els poders socials invisibles de sempre.
Hem d'actuar davant l'augment de les penes privatives de llibertat arbitràries, els maltractaments i la tortura física, psicològica o d'omissió. L'internament i l'expulsió de persones estrangeres; la violència de gènere; les ordenances municipals de vigilància i ordre públic; la cultura de la por per part de l'Estat per evitat la lliure expressió; mantenir ociosos i alhora callats a joves i menors; les maquinacions polítiques de pseudo"tolerància zero" amb els altres; l'Europa fortalesa; les polítiques d'emergència sense planificació; la creació de presons secretes i il·legals, que tots detestem però que segueixen existint; el desenvolupament de les cultures de la inseguretat i de l'enemic a les institucions de l'Estat de Dret; les mesures coercitives per a la resolució dels conflictes socials; la malmesa justícia ràpida i de proximitat; les desigualtats tolerades, incentivades i alhora reprimides en la seua denúncia; la justícia com a part del govern, ignorant la divisió de poders, i tants altres motius.
Hem de cercar eines perquè les persones i organitzacions com la nostra tinguen més capacitat de ser escoltades, i els instruments necessaris en la seua lluita pels drets, la llibertat, la democràcia i la justícia. Com diu el Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona: Aconseguir que tot ésser humà, amb independència del seu sexe, ètnia, religió, ideologia i nacionalitat, siga reconegut i respectat com a una persona amb drets requereix que les persones siguen veritablement autònomes, independents i lliures davant dels poders socials, especialment davant l'Estat.
Hem de ser instrument contra les vulneracions dels drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes, i per la promoció i defensa dels drets cívics i les llibertats democràtiques.
Hem de parar esment a les reformes de la legislació en els àmbits penal, processal i social, fent pública nostra veu, encara a risc de fer-nos incòmodes per al poder.
Hem de promoure celebracions, col·loquis, campanyes i actes públics, i cercar la participació en la formació de l'opinió pública exposant les nostres propostes i denúncies en publicacions, comunicats i rodes de premsa; la intervenció activa en els debats socials, com a interlocutors amb les autoritats administratives, les polítiques i els moviments socials, així com amb altres entitats i associacions que treballen en l'àmbit dels drets humans.
Se'ns omple l'ànima i el cor d'ànsies de llibertat, de somnis.
Se'ns omplen la boca de denúncies, crítiques, de futurs.
Se'ns omple el cap de realitats, família, treball, comoditats, petits vincles socials que ens lliga la resposta de l'ànima, cor i la boca.
Al final el còmode és llegir, sentir cançons que ens parlen de llibertat, ens informem com mai, però ací queda tot. Com a molt votar cada cert temps, cada vegada amb menys convicció, tal com la societat ens ven.
Però nosaltres a més tenim el deure pel nostre propi nom i principis, demanem ser coherents en la nostra vida quotidiana, amb la família, davant dels fills. Petites victòries fan futur. Però seguim enganyant-nos. Aqueixa parcel·la de rebel·lia també està controlada per qui controla.
Reflexionem sense paralitzar-nos, sense deixar d'actuar.

LA ROTONDA COMO METÁFORA

Cuando se entra a Castellón por Almazora, hay una rotonda donde una estatua rota (ahora la están arreglando, después de meses) nos recuerda a modo de metáfora que vivimos en una sociedad donde dominan sueños de grandeza, pero que vive realidades de mediocridad. La metáfora está servida. Esto viene a cuento ya que nuestra sociedad vive en los límites de una esquizofrenia cultural peligrosa. No es cuestión de entrar en los detalles de su ubicación, del autor de la misma o de los “sueños” que este artista tiene en relación con su obra. Castellón, amigos míos, da para mucho como surrealismo amargo. Mejor hablar de la estatua como símbolo de una degradación colectiva que a modo de mancha de aceite se extiende indefinidamente. Del modo en que el delirio de aquellos que ostentan el poder se manifiesta de forma zafia. Efectivamente, como alguien con un mínimo de lucidez exclamó: vivimos en el centro de la indecencia.

Si consideramos que el arte representa más o menos el sentir colectivo, es decir, visualiza aspiraciones profundas, entonces la mirada no puede ser más desgarradora. El arte del pesebre ha matado al Arte de la Vida. Y al mismo tiempo, expresiones artísticas de raíz popular son invisibilizadas al acotar la calle como territorio del poder. Las diversas policías siempre nos recuerdan quien es quien....

En la masonería una de sus claves es la belleza. Entendida tal como enunciábamos arriba, un sentir colectivo. Es, se podría decir, la proyección externa de una vida interna. La belleza como expresión de una colectividad viva, generadora de bien-estar. De la luz que nos hace reconocernos mutuamente como miembros de un “algo”. Cuando los masones medievales levantaban monumentos del tipo que fuera, recogían legados sociales y con conocimientos propios culminaban aspiraciones colectivas. Sus obras están ahí, sin mistificaciones ramplonas, pero con la solidez del conocimiento diverso. ¿Qué queremos decir con ello? Sencillamente, que la sabiduría era una especie de urdimbre, donde lo terrenal estaba ligado a lo espiritual, y esto a su vez con el Misterio de la Vida.

La estatua rota nos alienta a hacernos una pregunta que genera desasosiego, pero que cada vez se hacen más personas en nuestro entorno: ¿cómo es posible que hayamos llegado hasta aquí?

Se admiten respuestas.

Solsticio de invierno. Solstici d'hivern.

En la masonería hay dos grandes fiestas: son los solsticios. El de verano y el de invierno. Con reminiscencias paganas, marcan el ritmo, es una especie de ubicación en el tiempo. En concreto, el de invierno marca el repliegue sobre sí mismo. Aquí es donde se encuentra la importancia del rito. No viene de más señalar que rito significa “recordar”. ¿Y qué se recuerda? Se recuerda el percibir la importancia de los porqués, de todo lo que es la vida en Logia, del sentido profundo de los hechos. Ciertamente es la sabiduría acumulada de generaciones y generaciones que nos han precedido. Se recuerda que hay que morir para volver a nacer. También que la madre Naturaleza es un cobijo autogenerador. Es la acumulación de esfuerzos, sabiendo que la luz vendrá, que la vida volverá brotar según sus propias leyes a pesar de cierta estupidez que nos gobierna.

Más allá de la banalización del tiempo presente, los solsticios siguen su curso cíclico, en una especie de atemporalidad. Pasan las culturas, las civilizaciones, las gestas, la podredumbre, etc... pero los ciclos de la vida permanecen. Y en la Logia se celebra el fuego purificador, el pan creado por el esfuerzo, el vino que dá calidez, el agua, etc... en la fraternidad propia.

FELIZ SOLSTICIO DE INVIERNO.

Visita al Cementeri de Castelló.

El passat 23 d'octubre el Triangle Castàlia va retre homenatge i recordatori (com tots els anys) als germans i germanes que descansen al cementeri de Castelló, concretament a, l'abans anomenat, cementeri civil. Per extensió també vam recordat tots els maçons i resta de represaliats per les seues idees.

També ens van acompanyar alguns germans i germanes de la GLSE.
Va ser un acte emotiu, ple de simbolisme i recolliment.
Al remat un germà del  Triangle Castàlia va llegir una planxa (escrit) recordant la figura i el cas que encara avui, gairebé 75 anys després, no està tancat i en pau, el Germà Manuel Treviño y Villa.
El 17 de desembre de 1939, el Germà Manuel amb 74 anys, és afusellat, a Madrid, al costat de la seua filla Amelia de 22.
No va ser jutjat i sí condemnat a mort per pertànyer a la Maçoneria, entre altres delictes. En un informe oficial de 1946, es manifesta que havia pertangut al Suprem Consell de Grau 33 de la Maçoneria i que era, literalment, "rojísimo y mala persona en todos los conceptos".

Salutacions:
Et donem la benvinguda des d'aquest bloc del Triangle Maçònic Castàlia de Castelló de la Plana.
Si has arribat fins aquí, potser no és per casualitat, sinó més aviat per recerca. Siguis benvingut.
Has de saber que la maçoneria és una associació iniciàtica, amb ritus concrets i una filosofia humanista. No trobaràs líders ni grans veritats. Aquestes, en aquest cas, et corresponen a tu trobar-les. Així com també cal dir que trobaràs un ambient de fraternitat, una espiritualitat laica, dialogant amb l'altre, etc ... els dogmes ja han fet massa mal a la humanitat i és temps de variar el rumb. Si continues llegint i cerques amb el desig de saber més, BENVINGUT.

TRIANGLE MAÇÒNIC CASTÀLIA. CASTELLÓ DE LA PLANA.

Saludos:
Te damos la bienvenida desde este blog del Triángulo Masónico Castàlia de Castelló de la Plana.
Si has llegado hasta aquí, tal vez no sea por casualidad; sino más bién por búsqueda. Seas bienvenido.
Has de saber que la masonería es una asociación iniciática, con ritos concretos y una filosofía humanista. No encontrarás líderes ni grandes verdades. Éstas, en tal caso, te corresponden a tí encontrarlas. Así como también es preciso decir que hallarás un ambiente de fraternidad, una espiritualidad laica, dialogante con el otro, etc... los dogmas ya han hecho demasiado daño a la humanidad y es tiempo de variar el rumbo. Si continúas leyendo y buscas con el deseo de saber más, BIENVENIDO.

TRIÁNGULO MASONICO CASTALIA. CASTELLÓ DE LA PLANA.

Nou blog del triangle del Dret Humà a Castelló.

Aquest és el nou blog que prompte omplirem dels nostres pensaments.