El Dret Humà

El Dret Humà

dimarts, 28 de gener de 2014

El nostre estil.


La nostra Ordre Maçònica està integrada per Maçones i Maçons de totes les esferes i àmbits socials que han de ser sensibles en la defensa dels drets i llibertats de les persones (no anem més enllà) i enfortir els principis i valors de l'Estat democràtic de dret. I no hi ha una altra. No solament és el nostre desig, sinó també el nostre deure i el nostre dret. I encara més, la nostra carta de presentació a la Societat, el nostre principi i la nostra fi. Ho és tot. O hauria de ser tot.
L'Estat de Dret i la Democràcia estan en una cruïlla. L'hegemonia política i cultural d'un neoliberalisme populista, les polítiques de seguretat, vigilància i control dels Estats i el nou ordre social de la globalització actual estan posant en qüestió els pocs avanços aconseguits pels drets humans i de la democràcia, especialment en els països occidentals, en les últimes dècades. L'Estat de Dret s'està transformant de manera progressiva i subtil, en un Estat legal-guardià, en el qual la Política, amb majúscules, està cada vegada més injuriada i se li considera culpable de tot. Així, amagats darrere de la legalitat, els drets humans i la democràcia, augmenten les desigualtats, apareixen noves maneres d'exclusió, creix la repressió i el control i actuen els poders socials invisibles de sempre.
Hem d'actuar davant l'augment de les penes privatives de llibertat arbitràries, els maltractaments i la tortura física, psicològica o d'omissió. L'internament i l'expulsió de persones estrangeres; la violència de gènere; les ordenances municipals de vigilància i ordre públic; la cultura de la por per part de l'Estat per evitat la lliure expressió; mantenir ociosos i alhora callats a joves i menors; les maquinacions polítiques de pseudo"tolerància zero" amb els altres; l'Europa fortalesa; les polítiques d'emergència sense planificació; la creació de presons secretes i il·legals, que tots detestem però que segueixen existint; el desenvolupament de les cultures de la inseguretat i de l'enemic a les institucions de l'Estat de Dret; les mesures coercitives per a la resolució dels conflictes socials; la malmesa justícia ràpida i de proximitat; les desigualtats tolerades, incentivades i alhora reprimides en la seua denúncia; la justícia com a part del govern, ignorant la divisió de poders, i tants altres motius.
Hem de cercar eines perquè les persones i organitzacions com la nostra tinguen més capacitat de ser escoltades, i els instruments necessaris en la seua lluita pels drets, la llibertat, la democràcia i la justícia. Com diu el Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona: Aconseguir que tot ésser humà, amb independència del seu sexe, ètnia, religió, ideologia i nacionalitat, siga reconegut i respectat com a una persona amb drets requereix que les persones siguen veritablement autònomes, independents i lliures davant dels poders socials, especialment davant l'Estat.
Hem de ser instrument contra les vulneracions dels drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes, i per la promoció i defensa dels drets cívics i les llibertats democràtiques.
Hem de parar esment a les reformes de la legislació en els àmbits penal, processal i social, fent pública nostra veu, encara a risc de fer-nos incòmodes per al poder.
Hem de promoure celebracions, col·loquis, campanyes i actes públics, i cercar la participació en la formació de l'opinió pública exposant les nostres propostes i denúncies en publicacions, comunicats i rodes de premsa; la intervenció activa en els debats socials, com a interlocutors amb les autoritats administratives, les polítiques i els moviments socials, així com amb altres entitats i associacions que treballen en l'àmbit dels drets humans.
Se'ns omple l'ànima i el cor d'ànsies de llibertat, de somnis.
Se'ns omplen la boca de denúncies, crítiques, de futurs.
Se'ns omple el cap de realitats, família, treball, comoditats, petits vincles socials que ens lliga la resposta de l'ànima, cor i la boca.
Al final el còmode és llegir, sentir cançons que ens parlen de llibertat, ens informem com mai, però ací queda tot. Com a molt votar cada cert temps, cada vegada amb menys convicció, tal com la societat ens ven.
Però nosaltres a més tenim el deure pel nostre propi nom i principis, demanem ser coherents en la nostra vida quotidiana, amb la família, davant dels fills. Petites victòries fan futur. Però seguim enganyant-nos. Aqueixa parcel·la de rebel·lia també està controlada per qui controla.
Reflexionem sense paralitzar-nos, sense deixar d'actuar.

1 comentari:

  1. Orgullós de ser un ciutadà de Castelló i tindre a la meua ciutat una logia amb aquestos valors i que lluita per aconseguir un món millor. Gracies maçones i maçons de Castelló :)

    ResponElimina